Es pot desitjar la perfecció, es pot filar prim i esquivar les canonades. Però també es pot ser una bala, colpejar l'aire amb la força del vent. Les dificultats, els camins abruptes, són part del joc. Llençar el dau i moure fitxa és deixar enrere el que ja és passat. El desig de caminar?, de descobrir?, de transformar-se? Les ganes de jugar.
És època de canvis.
Aquesta petita reflexió m'ha recordat, no sé perquè, al l'"Ígitur" i al "Coup des dés" de Mallarmé. Potser és l'esperit de desafiament al destí amb l'escriptura...
ResponElimina