Escalfament "literari"

Això és el que passa quan les ganes d'escriure superen allò que se sol anomenar inspiració. A continuació els presento el que altrament es pot anomenar escriptura automàtica, pròpiament conegut com a "escalfament 'literari'". Entre cometes, sempre entre cometes.

* * *

Una sèrie de crits dispersos juguen a ser honestos. Juguen amb les ànimes, amb les matèries i amb tot allò que pot tenir forma, caos, estructura i base. I criden fort, amb ganes, amb ànsia, amb l’horrible sensació de no estar fent la feina ben feta. L’arial està antiquat.

Són ja moltes les dècades que han passat ençà d’allò, un punt de partida desafortunat. O afortunat. Sempre hi ha ganes de tornar enrere, ganes de suplicar per un inici sense forma, sense qüestió, sense la sensació que està a punt d’ocórrer. Té lloc a la superfície. I descansa a sota, enllà, a baix. Guspires, paraules, cràters, cases i mansions, guspires i emocions, ganes i més ganes de saltar les línies, amb ganes de sortir de les línies, amb ganes de sortir d’aquí. Sempre hi ha paraules que venen. I d’altres van. La fogositat eròtica del discurs, oh sí, la fogositat eròtica del discurs. Analitza això. Si tens ganes.

Ganes de reemprendre viatges, caminar sense destí, amb ganes d’anar a algun lloc, o enlloc, enllà i ençà, aquí i allà. Exotisme i proximitat, llunyania i erotisme. Concordança en els sentits superposats, armonia en les capes que conviuen, que lluiten, que sondejen enquestes sobre l’eternitat. Marqui l’opció correcta. Transcendeixi, vagi cap a la llum. Uh, guspires, altre cop. Camí cap a l’insondable, terra-natures de paper, d’eterietat, d’inconformisme. Explosió mística no metafísica.

Hi ha qui creu en entitats metafísiques. Jo no. Hi ha qui no hi creu. Jo tampoc. I molt a pesar d’això, nogensmenys, sento passió, passió per escalar, per pujar i sentir-me il•luminat. Amb la llum d’un altre, amb la llum externa que brota per l’espai inconmensurable que hem creat. A partir d’una petita guspira, a partir d’un petit impuls, d’una enorme pulsió, a partir, a partir. Punts i seguits, comes i desgràcies, putes que corren amunt i avall, esperant quelcom de la societat, esperant compassió de la comunitat ics per poder almenys ser aniquilades per aquesta; que no per una altra.

No s’hi valen emoticones de falsedat, no compten les veritats del moment, ja n’hi ha prou de tanta realitat! Ficciona, ficciona, obre un imaginari i tanca’n un altre. He dit, va dir ell.